JO "MAFALDA"
La importància dels gustos personals: La meva història amb la sopa de pollastre
De petita, la sopa de pollastre era el meu enemic públic número 1. Al veure la cullera a la taula, ja sabia que s'apropava una batalla ferotge. M'amagava sota la taula, suplicava per un plat de pasta o qualsevol cosa menys que aquella barreja líquida que m'esperava.
La meva mare, amb la seva saviesa infinita, sempre deia: "Un dia descobriràs el veritable sabor de la sopa". I, com en tota història que es preï, tenia raó, tot i que vaig trigar molt més del que ella esperava.
El problema era el pernil. La sopa de pollastre casolana que feia la meva mare tenia un gust intens i potent a causa del pernil que s'utilitzava per al caldo. Per a mi, era un sabor massa fort, aclaparador, que em repugnava.
Vaig provar la sopa de totes les maneres possibles: amb fideus, amb arròs, amb verdures... però el pernil sempre guanyava la batalla. Era com si hi hagués un petit monstre amagat dins de cada cullerada, esperant per atacar les meves papil·les gustatives.
Un dia, però, va passar alguna cosa inesperada. La meva mare va preparar sopa de pollastre, com sempre, però aquesta vegada va decidir no posar-hi pernil. Vaig observar-la amb recel mentre servia els plats, esperant el pitjor. Però quan vaig agafar la cullera i vaig tastar la sopa, vaig quedar completament sorpresa.
Era com si hagués descobert un món nou. El sabor de la sopa era delicat, subtil, ple de matisos que mai abans havia percebut. Era com si el pollastre, les verdures i les herbes haguessin cobrat vida per si mateixes, sense la necessitat del pernil que dominés el sabor.
A partir d'aquell dia, la sopa de pollastre va deixar de ser el meu enemic per convertir-se en un dels meus plats preferits. Vaig aprendre que els gustos personals són subjectius i que el que a una persona li pot agradar, a una altra li pot desagradar. Vaig aprendre també que la comunicació és important, i que si hagués comunicat a la meva mare abans el meu disgust pel pernil, potser hauríem pogut evitar moltes batalles a la taula.
La meva història amb la sopa de pollastre és un petit exemple de la importància de respectar els gustos dels altres, fins i tot si són diferents dels nostres. És important ser oberts a provar coses noves, però també és important saber escoltar el nostre cos i el que ens diu. I, sobretot, és important comunicar-nos amb els que ens envolten per evitar malentesos i construir relacions més fortes.
.jpeg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada