MAGRANES

-

La magrana: un fruit deliciós i versàtil

La magrana, provinent de l'arbre Punica granatum, és un fruit naturalitzat a Catalunya que podria haver estat introduït pels cartaginesos. Aquest arbre rústic s'adapta a la majoria de sòls i resisteix bé la sequera, tot i que un bon terra en potenciarà el seu creixement.

                                    

Temporada i varietats:

Actualment, a l'octubre, és quan trobem les magranes en el seu punt òptim de maduració. A Catalunya, destaquen les varietats "Wonderful" i les "Mollars de València".

Beneficis i consum:

Amb un 80% d'aigua i hidrats de carboni com a principals components, la magrana aporta un sabor refrescant i nutritiu. A casa la gaudim fresca en amanides o com a fruita sola, però també combina molt bé amb iogurt, formatge o fruita seca.

Receptes i idees:

A més del consum fresc, la magrana ofereix múltiples possibilitats culinàries. Pots preparar melmelades, salses per a carns o peixos, o marinar-les amb vi dolç o ranci per a un aperitiu festiu.

Nar eksisi un toc exòtic:

Com a curiositat, trobem el "Nar eksisi", una salsa o condiment líquid de la cuina turca elaborada a partir de l'evaporació del suc de magranes verdes. S'utilitza en amanides, salses i mezes, aportant un toc similar al vinagre balsàmic.

Troba aquest producte: Nar eksisi

Convida't a experimentar amb la magrana!





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PASTANAGUES AL MÀXIM!

-
Imatge
La pastanaga: Un tresor taronja ple de beneficis i aprofitament complet La pastanaga, amb el seu color taronja vibrant i la seva textura cruixent, és una hortalissa popular i apreciada per diversos motius. No només és un ingredient versàtil a la cuina, sinó que també aporta beneficis nutricionals valuosos. Endinsem-nos en el món de la pastanaga per descobrir-ne les propietats, l'aprofitament de les fulles i les tècniques per conservar-la fresca durant més temps. Nutrició concentrada: La pastanaga és una excel·lent font de betacarotè, precursor de la vitamina A, vital per a la vista, la salut de la pell i el sistema immunitari. A més, és rica en vitamines C, K i B6, minerals com el potassi i el manganès, i també aporta una quantitat considerable de fibra. Beneficis per a la salut: Visió potent: El betacarotè de la pastanaga ajuda a prevenir la ceguesa nocturna i a mantenir una bona visió en general. Pell radiant: La vitamina A protegeix la pell del dany solar i afavoreix la rege...
Més informació

FER VINAGRE A CASA

-
Imatge
Fer vinagre a casa: Un sabor únic i personalitzat El vinagre casolà és un producte natural i versàtil que pot aportar un toc especial a les teves amanides, marinades, conserves i molt més. A més, preparar-lo a casa és un procés senzill i gratificant que et permetrà controlar els ingredients i obtenir un sabor únic i personalitzat. Vinagre casolà: Un sabor únic  Recordo quan  el meu pare anava a buscar vinagre a una masia. No tinc ni idea de com era la senyora que hi vivia, ni tan sols recordo el seu nom .   Avui dia, ja no tinc el record nítid del lloc on era  però sí que tinc el record intangible del sabor del seu vinagre, un sabor àcid i equilibrat que li donava un toc especial a les amanides i marinades. I,  com que segurament no tornaré a trobar un vinagre de bota com aquell, tinc en un racó una garrafa amagada que algun dia obriré per trobar aquell vinagre tan especial. Un homenatge a la memòria Preparar vinagre casolà no és només una manera de gaudir d...
Més informació

JO "MAFALDA"

-
Imatge
La importància dels gustos personals: La meva història amb la sopa de pollastre De petita, la sopa de pollastre era el meu enemic públic número 1. Al veure la cullera a la taula, ja sabia que s'apropava una batalla ferotge. M'amagava sota la taula, suplicava per un plat de pasta o qualsevol cosa menys que aquella barreja líquida que m'esperava. La meva mare, amb la seva saviesa infinita, sempre deia: "Un dia descobriràs el veritable sabor de la sopa". I, com en tota història que es preï, tenia raó, tot i que vaig trigar molt més del que ella esperava. El problema era el pernil. La sopa de pollastre casolana que feia la meva mare tenia un gust intens i potent a causa del pernil que s'utilitzava per al caldo. Per a mi, era un sabor massa fort, aclaparador, que em repugnava. Vaig provar la sopa de totes les maneres possibles: amb fideus, amb arròs, amb verdures... però el pernil sempre guanyava la batalla. Era com si hi hagués un petit monst...
Més informació